|
A grans trets, un ordinador està format per dues parts: - Una "dura" (hard), que podem tocar amb les nostres mans i moure-la. Per exemple: la torre, la pantalla, el teclat, el ratolí... a aquesta part l'anomenem Maquinari (hardware).
- Una altra part "tova" (soft), que no podem tocar directament, però que fem servir mitjançant certes parts del maquinari: són els programes, que en conjunt anomenarem Programari (software). Exemples de programari: Mozilla Firefox, Adobe Photoshop, Gimp, l'Internet Explorer...
QUÈ ÉS EL PROGRAMARI LLIURE? D'entrada, considerem programari lliure tot aquell que ens proporciona les següents llibertats: Llibertat d'utilitzar-lo amb qualsevol propòsit. Llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les nostres necessitats. Llibertat de copiar el programa i distribuir-lo. Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores per a que tota la comunitat se'n beneficiï. D'ON VE? Als inicis de la informàtica, els mateixos usuaris que tenien coneixements avançats sobre el tema, es feien els seus propis programes i eren lliures de distribuir-los entre d'altres usuaris que tinguessin necessitats semblants.Amb el temps, i la implantació general de la informàtica, el conjunt de gent que feia servir ordinadors va deixar de ser integrat només per experts, i es van afegir usuaris que tenien com a objectiu fer anar aplicacions concretes com un full de càlcul, que ells no havien fet. Simplement, arrancaven una aplicació i la feien servir. Actualment seguim en la darrera situació: no cal ser un programador[1] expert per a fer servir un ordinador i les seves aplicacions. Aquest model va portar a una situació en què grans empreses dissenyaven aplicacions que després venien amb uns contractes d'ús (llicències) que limitaven la llibertat de l'usuari, doncs no li permetien ni modificar ni distribuir el programa, o fins i tot, no li permetien fer-lo servir amb qualsevol propòsit. Això va dur a què uns quants usuaris que volien (i en molts casos, necessitaven) poder modificar i millorar les aplicacions que havien adquirit, iniciessin un moviment en què desenvolupaven el seu propi programari, equivalent al que els hi havien venut, per després distribuir-lo, juntament amb el codi font[2], a tothom que ho volgués. Aquest moviment el va iniciar Richard M. Stallman l'any 1983 amb la creació de la Free Software Foundation. Així doncs, hi ha dos models de programari: El privatiu: creat per empreses o individuals, ve acompanyat d'un cost econòmic a canvi d'una llicència d'ús restrictiva. Exemples: Microsoft Windows, Microsoft Office, MacOSX, Adobe Photoshop... El lliure: creat per voluntaris i voluntàries del món, tot i que actualment hi ha algunes empreses involucrades en el desenvolupament del mateix. El Programari Lliure ve acompanyat d'una llicència que garanteix les quatre llibertats esmentades abans i si hi ha un cost, no és per la llicència, és per un servei ofert conjuntament amb el programari (per exemple la instal.lació, el manteniment...). Exemples: GNU/Linux, The Gimp, OpenOffice, Gaim... Per tant, i en llenguatge planer, el programari lliure és aquell que: Em permet usar-lo pel que vulgui i quan vulgui. Em permet modificar-lo i adaptar-lo a l'ús que em faci falta. Em permet copiar-lo a qui vulgui (a un amic, a la xicota, al xicot, al "jefe"...). Em permet publicar i distribuir lliurement les millores que jo hi faci. La gràcia del Programari Lliure és, a més, que ets lliure de fer-lo servir o no. Em qualsevol cas, si et decideixes a tastar-lo, pots anar a Vilafranca Virtual o posar-te en contacte amb NTVilafranca o Codilliure. T'ajudarem a entendre-ho tot plegat, de bon grat! SI VOLS SABER-NE MÉS... Pots consultar les següents pàgines: - http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure - http://ca.wikipedia.org/wiki/Stallman - http://ca.wikipedia.org/wiki/Software - http://ca.wikipedia.org/wiki/Hardware Pàgines de la Free Software Foundation (en anglès) i el projecte GNU. - http://www.fsf.org/ - http://www.gnu.org/home.ca.html Softcatalà: - www.softcatala.org [1] programador: persona que crea programes. [2] codi font: equivalent a la recepta o fórmula dels programes. |